El nècton es el conjunt d'organismes pelàgics que neden activament. La majoria són peixos però també trobem cefalòpodes. La major part de les espècies de nèctons son nerítiques que vol dir que viuen a les aigües que cobreixen la plataforma continental, però també n'hi ha de oceàniques, que habiten sobre els talussos continentals i les planes abissals.
La majoria del nècton és epipelàgic que vol dir que viuen a no gaires profunditats, perque es la zona més il·luminada i més càlida.
LA SARDINA I EL SEITÓ
La sardina es un peix que pertanyen al grup dels nèctons. És un peix de color blavós amb els flancs i el ventre de color argent brillant que habita a les zones costaneres i que captura i consumeix grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.
El seitó es un peix, també nècton que es consumeix en freqüentment en conserva d'aigua i sal. Són petits, el seu color varia des del blau fosc al gris clar però sempre tenen les bandes platejades. Tenen aspecte fusiforme, amb el cap gran i els ulla coberts d'una fina pel·lícula.
EL SORELL I EL VERAT
El sorell es un animal que pertany al grup dels nèctons. Solen estar associats amb les meduses i té molta importància comercial. Fa entre 10 i 30 com com a màxim 60. Té el cos fusiforme i allargat. Té les escates petites i llises, i els ulls grossos molt ben desenvolupats.
El verat, també un nècton, es un peix petit que té els ulls desenvolupats. Té forma fusiforme. S'alimenta de mol·luscs i crustacis.
PLÀCTON
El plàncton es un animal molt bonic característic per la seva bellesa i també per ser molt petit. Les balenes mengen plàcton. Està format per un conjunt d'éssers vius procedents de grups taxonòmics molt diversos, que viuen en suspensió en aigües salades o dolces, a una profunditat variable segons la seva transparència.
El plàncton vegetal esta format per diferents tipus d'algues microscópiques:
- Coccolitoforals: petites recobertes de plaques petites de carbonat calci anomenades cocòlits.
- Silicoflagel·lades: de cèlul·les petites i flagel·lades, caracteritzades pel fet de tenir un esquelet intern format per varetes de silici.
- Dinoflagel·lades: tenen forma mes o menys de globos, dos flagels i un solc equatorial que allotja un dels falgels.
- Diatomees: es caractetitzen per una menbrana formada per dues peces teques i comptostan de pectina i silici.
El plàcton animal el formen animals microscòpisc que s'alimenten de fitoplacton:
- Tintínids: son ciliats que viuen al interior de uns enmolcalls en forma de copa, les llorigues, que presenten formes molt diverses i es conserven millor que les cèlul·les.
- Copèpodes: petits crostàcis amb un cos anterior més ample i un altre de posterior més estret que acaba amb una forquilla. Acostumen a presentar un gran desenvolupament de les antenen anteriors, amb el moviment de les quals aconsegueixen desplaçar-se.
El plàncton vegetal esta format per diferents tipus d'algues microscópiques:
- Coccolitoforals: petites recobertes de plaques petites de carbonat calci anomenades cocòlits.
- Silicoflagel·lades: de cèlul·les petites i flagel·lades, caracteritzades pel fet de tenir un esquelet intern format per varetes de silici.
- Dinoflagel·lades: tenen forma mes o menys de globos, dos flagels i un solc equatorial que allotja un dels falgels.
- Diatomees: es caractetitzen per una menbrana formada per dues peces teques i comptostan de pectina i silici.
El plàcton animal el formen animals microscòpisc que s'alimenten de fitoplacton:
- Tintínids: son ciliats que viuen al interior de uns enmolcalls en forma de copa, les llorigues, que presenten formes molt diverses i es conserven millor que les cèlul·les.
- Copèpodes: petits crostàcis amb un cos anterior més ample i un altre de posterior més estret que acaba amb una forquilla. Acostumen a presentar un gran desenvolupament de les antenen anteriors, amb el moviment de les quals aconsegueixen desplaçar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada